L'Assemblea abandona les Taules de Debat/Teatre

Després dels esdeveniments succeïts darrerament en el si de la comunitat universitària catalana; i a partir de les valoracions que extraiem del funcionament de les primeres Taules de Debat a la nostra universitat, l’Assemblea d’Estudiants de la UdL vol deixar clara la seva postura davant d'aquests fets a través de les següents consideracions:

- Al cap de tres mesos del final de la tancada al Rectorat, després de participar activament i dedicar un bon nombre d'hores a debatre i defensar les nostres propostes en els espais de discussió acordats, creiem que s'ha demostrat que aquestes taules de debat són estèrils per a la consecució de cap dels nostres objectius.

- En el seu moment, vam considerar que era un resultat suficient, com una possible sortida constructiva a la tancada. Un cop hi hem treballat, constatem allò que ja havíem imaginat: les Taules de Debat són un entreteniment que ens ofereix l'Equip Rector per a mirar d'adormir la nostra lluita i fer-nos renegar dels nostres principis.

- Els acords als quals s’ha arribat en les primeres taules maquillen les decisions unilaterals que es prenen paral·lelament als òrgans de govern de la Universitat de Lleida. Semblen, per tant, estratègies per a mantenir-nos ocupats mentre aquest proper setembre entrarà en aplicació, a la majoria de carreres, l’EEES.

- Arribats a aquest punt, volem fer palès que les Taules de Debat no compten amb la participació que, des de la nostra perspectiva, és fonament indispensable i base dels principis de representació democràtics. Reflectint-nos en aquest fet, qüestionem obertament que l’Equip Rector compti amb aquest suport per a poder prendre les decisions que afecten a aquesta universitat.


Per tant:

- Des de l'Assemblea d'Estudiants de Facultats i Escoles de la UdL decidim deixar de representar el conjunt de l'alumnat de la nostra universitat en les Taules de Debat.


Tanmateix, pensem que no hem de ser nosaltres els que decidim sobre la continuïtat d’aquestes taules. Creiem, així, que hauria d’existir un debat permanent entre tota la comunitat universitària.

Allò que volem remarcar són els apriorismes del punt de partida en el debat per part de l'Equip Rector i l'estancament de les posicions que en conseqüència suposa aquest immobilisme: el canvi de què es parla no és realment un canvi, sinó un reformisme baixat de to, al joc del qual no estem disposats a entrar. En el fons, tant li fa si a l’estudiant se l’anomena capital humà o no: és evident que, canviant paraules, el contingut i les finalitats segueixen essent les mateixes. Els punts que es tracten no són més que minúcies dins d’una universitat que ha demostrat, en aquest procés, el seu poc coratge i la seva submissió als dirigents polítics i als lobbies de pressió econòmica, als creadors d'opinió que determinen accions per a tota la comunitat universitària i per al conjunt de la societat.




Per altra banda:

- Declarem la nostra indignació, menyspreu i rebuig cap a la repressió utilitzada pels Mossos d’Esquadra contra estudiants mobilitzats en contra de l’aplicació de l’EEES i en defensa d'una universitat pública i de qualitat.

- El nostre rebuig va també enfocat cap al desallotjament forçat i autoritzat pel rector de la UB, Dídac Ramírez. Rebutgem, així mateix, el cinisme que representa el posicionament del conjunt de rectors de les universitats del Principat de Catalunya que, el mateix dia del desallotjament, van donar suport a Dídac Ramírez per la seva voluntat de “diàleg”.

- Volem deixar clar que la nostra denúncia també va dedicada a les actuacions contra periodistes i altres vianants, així com a la violència generalitzada fruit de la tensió per les diverses càrregues policials.

- Essencialment, però, denunciem les actuacions de força dirigides contra l'alumnat de les universitats. Creiem que és d’herència dictatorial la criminalització de joves estudiants pel sol fet de ser joves estudiants.
El més greu no és que els Mossos d’Esquadra colpegessin persones sense relació amb la manifestació: allò que ens alarma i que no podem tolerar de cap manera és que puguin pegar-nos de forma desproporcionada, sense donar explicacions i amb total impunitat, pel sol fet de ser estudiants.

- Són totes aquestes raons les que ens porten a reclamar conseqüències polítiques. No pot ser que les accions del passat 18 de març quedin responsabilitzades en un sol cap de policia. L’actuació va ser nefasta per totes les parts.

Per això:

- Exigim la dimissió de Dídac Ramírez com a Rector de la UB: per haver enganyat al col·lectiu d’estudiants i haver-los desallotjat de forma violenta fent entrar els Mossos d’Esquadra a la universitat, acabant així amb tota possibilitat de diàleg.

- Exigim la dimissió de Josep Huguet com a Conseller d'Universitats i Empresa: per rentar-se les mans en moments en què ha de respondre.

- Òbviament, exigim la dimissió del Conseller d’Interior, Joan Saura, per haver permès una actuació contra la llibertat d’expressió tan brutal i antidemocràtica.

- Per altra banda, la resposta de l’administració de la mà de la Comissionada d’Universitats, Blanca Palmada, ha estat amagar el cap sota l’ala. L’anul·lació de la Taula Nacional per la Universitat Pública és la resposta que rebem els estudiants, suposem que per por a haver de donar explicacions a ningú, davant de les nostres demandes.
En el seu dia ja vam mostrar la nostra negativa a unes taules organitzades de forma precipitada que, a part de ser poc representatives per no comptar amb la opinió de professorat i PAS, no eren més que una posada en escena un cop les decisions més importants ja s’havien pres.
Però aquest últim pas posa de manifest que la persona responsable d’aquestes taules no és capaç de solucionar els conflictes: per això vol convertir el que havia de ser un debat en un xat per internet. Blanca Palmada no pot eludir la responsabilitat que el seu càrrec comporta.


En última instància, remarcar que creiem que si l’Equip Rector volgués representar realment la nostra comunitat universitària, s’hauria d’haver posicionat amb claredat envers tot el que ha succeït. Si de debò encara existeix aquesta autonomia per part dels rectors de les universitats catalanes, volem fer una crida per a un posicionament ferm, lliure d’ambigüitats i d’eufemismes. Les coses s’han de dir pel seu nom: l'actuació duta a terme pels Mossos d'Esquadra contra els estudiants mobilitzats representa una barbaritat, denunciada per nombrosos professors i mitjans de comunicació.


Davant de tots aquests fets, l’Assemblea de Facultats i Escoles de la UdL ha decidit canviar de rumb i apostar per una Universitat realment autònoma i lliure. La Universitat que volem i no la que el sistema ens deixa. Hem comprès que l’actual ha sucumbit a totes les condicions sense mostrar voluntat de fer-hi res, i que no és aquest un punt de partida sobre el qual desenvolupar-ne cap altra.

Creiem que la universitat ha de ser una entitat vinculada amb les necessitats de la societat i pionera en el canvi del model social, sense anar a remolc de la política i de la economia imperants de cada moment. Ha de ser un espai de coneixement recíproc, de creació, de desenvolupament d’una identitat crítica que possibiliti que les persones puguin ser capaces d’organitzar conjuntament amb la resta d’individus una societat democràtica i igualitària des de la base. Recau, doncs, en la universitat el deure de ser motor d’aquest canvi i d'aquesta innovació per a avançar cap al futur amb fermesa i dignitat.


L'única lluita que es perd és la que s'abandona.



Lleida, 24 de març de 2009

Assemblea de Facultats i Escoles de la UdL